26 de juliol de 2016

Un vi per... la meva mare

Fa temps que no escric res en aquesta secció i avui he tingut ganes d’homenatjar la meva mare, la millor que puc desitjar.

D'ella n’he après moltes coses i, amb ella he compartit moltes copes de vi, quasi sempre rosat.
És de les defensores d’aquest vi, abans que es posés de moda. El seu gran bagatge sensorial i olfactiu és totalment autodidacte i, la mica de coneixement tècnic l’ha adquirit llegint i sobretot escoltant-me, cal dir que és una de les meves millors alumnes.
És capaç d’expressar els seus gustos més purs des de la passió i sense prejudicis. La millor manera per gaudir.

Amb la calor d’aquests dies encaixa perfectament prendre un rosat, per tant us convido a tastar un dels grans del Penedès, Mas Comtal Rosat de llàgrima.

Com una bona mare es fixa amb l’economia domèstica, però sense obsessionar-s’hi. Quan es tracta de vins sap que cal ser generós i no voler escatimar ni buscar la oferta més barata del vi rosat. Amb aquests vins tan delicats cal invertir una mica més per tenir la satisfacció plena.

A la meva mare li agraden de color intens, aroma a fruites madures i notes d’herbes aromàtiques que el fan més penetrant. El gust ha de ser lleuger i complex, amb record a una mossegada d’una macedònia de fruites vermelles ben madures i sensacions sucoses.

M’imagino que aquest el prendrà amb un bon arròs mariner o amb unes gambes a la planxa.

En qualsevol cas tingueu-ne sempre una ampolla a casa, us farà quedar bé.
Rosat de llàgrima de Mas Comptal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada