3 de juny de 2015

Tast de vins subaquàtics de la subzona Pallars, DO Costers del Segre

El passat deu de maig vaig tenir l’immens plaer de ser convocada per tastar 18 vins al centre cultural de la Lira, a Tremp.

Un grup d’enòlegs de la DO Costers del Segre van decidir deixar envellir durant 7 mesos alguns dels seus vins submergits al pantà de Sant Antoni.

Van enfonsar els vins a 26 metres de profunditat i la temperatura va ser constant durant el temps d’envelliment a 12º C.

Un cop passat aquest temps van organitzar un tast que tractava de fer la comparativa entre els 9 vins que s’havien tapat amb xapa i s’havien deixat envellir al fons del pantà i els mateixos vins tapats amb tap de suro i envellits de manera habitual dins el celler.

Foto: representants dels cellers pallaresos brindant per l'èxit de la prova pilot
En l’envelliment al pantà una de les condicions més importants que cal tenir en compte és l’absència d’oxigen.

Abans d’explicar-vos les diferències i sensacions de tast que vaig tenir vull fer esment que vam tastar en un dia que segons el calendari d’agricultura biodinàmica es considera com a dia arrel, cada vegada sóc més sensible a aquest fet. Habitualment  en dies “arrel” els vins tenen aromes més foscos, de reducció i sensacions terroses. Els vins, no estaven en la seva plena esplendor.  

Els vins tastats foren els següents:

- Taïka, de Castell d’Encus. Vi de Sauvignon blanc i Sémillon. La diferència principal va ser que el del pantà era menys aromàtic, però en boca tenia unes sensacions més fruitoses, dolcenques i el gas carbònic més ben integrat. El que havia envellit al celler tenia sensació de més bombolles, sabors metàl·lics i gens de sucre. 

- Biu de Sort blanc 2013, de Batlliu de Sort. Vi fet amb Riesling i Viognier. El del pantà tenia una tonalitat groc verdosa, se li notava la sensació de fruita. Sobretot confitura de pruna i amb una acidesa cítrica bastant marcada. El del celler tenia un color més daurat (més evolucionat), més volum, aromes de llegums i notes anisades. UN vi més acabat, balsàmic i amb sensació de sidral de llimona.

- Les Escadolles 2013, de Xic’s Cal Borrech. Un vi de Garnatxa, amb primera criança de 5 mesos en bóta i sense filtrar. El del pantà es notava més ben acabat, més rodó. UN color molt concentrat, sensacions de cirera de licor i torrats de fusta. Força amarg i tànic. El del celler tenia una coloració intensa, però sensació més rupestre.

- Biu de Sort negre 2013, de Batlliu de Sort. Un pinot noir sense fusta. El del pantà era molt més agradable en nas que en boca, en canvi el que havia fet l’envelliment al celler era millor en boca que en nas. En qualsevol cas per gaudir més de l’ampolla recomanaria decantar-lo.

- Llabustes 2012, de Vila Corona. Un cabernet sauvignon amb criança. Es tracta d’un vi una mica complex, en aquest cas ha evolucionat més bé el que ha tingut la criança al celler. En nas sensacions de cuir i en boca una acidesa que li confereix vitalitat.

- Unua 2013, de Mas Garcia Muret. UN vi d’ull de llebre amb 6-7 mesos de bóta abans de l’envelliment al pantà. En aquest cas el vi del pantà tenia un sabor de fruits vermells negres molt agradable, sensació aspre i de poca evolució. El vi del celler era més amarg, amb sensacions amargues intenses, tot i que es notava més afinat.

- Conca de Tremp, del Celler Terrer de Pallars. Fet amb Merlot i Cabernet sauvignon. Aquest va ser un dels vins més curiosos ja que els dos vins semblaven productes diferents, però els dos estaven realment ben acabats i molt agradables. El que havia envellit al pantà li dominava més els atributs de la merlot i al que havia envellit al celler se li podia percebre sobretot la varietat cabernet sauvignon.

- Muriac 2011, Mas Garcia Muret. Un 100% sirà amb 14 mesos de criança amb bótes franceses. El del pantà tenia notes de fruites confitades i regalèssia. El de la criança al celler se li notaven més les espècies dolces, la vainilla, el caramel, xocolata i cafè. Em va agradar conèixer la història del nom del vi, els raïms creixen a una vinya on hi ha molts ratpentats que s’alimenten dels mosquits del pantà i a Llimiana, dels ratpenats en diuen muriacs o morisecs.

Per acabar el tast vam poder gaudir del Sauvella 2009, del Celler Sauvella. Un cupatge d’ull de llebre, sirà, garnatxa i sumoll amb 10 mesos de criança. Per aquest vi l’evolució ha estat molt millor al celler, amb aromes netes de fruita fresca , bona maduresa i una astringència equilibrada. 

Segurament es deu a què no se li va canviar el tap i no va patir tants canvis.

En general penso que és una iniciativa brillant. Durant el tast se’m va posar la pell de gallina en veure la passió i professionalitat dels responsables de fer tangible una idea.

Per properes edicions d’aquesta iniciativa caldrà definir alguns detalls i potser estandarditzar una mica les circumstàncies de les dues mostres. 

Per acabar, vull felicitar a tot l’equip per fer possible que els vins envelleixin dins l’aigua d’un pantà proper a les seves vinyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada