3 de març de 2015

Fàbrica de Vermut Miró, Vermuts de Reus

Aquesta setmana vull explicar-vos algun secret més sobre una beguda que sembla no agradar gaire als sommeliers (no és el meu cas) i que s’està posant de moda.

Parlo del Vermut.

Un producte amb una tradició sobretot a les comarques del sud de Catalunya i amb un consum vinculat habitualment a les relacions socials. A mi, inevitablement em transporta als caps de setmana assoleiats, una terrasseta i una bona conversa amb amics.

Durant molts anys la proximitat al mar, de Reus, va permetre un bon comerç d’aiguardents i begudes per tot Europa. D’aquí bé la dita: Reus, París Londres. Tres ciutats enllaçades pel comerç d’alcohols.


Avui, parlarem de l’empresa de Vermut Miró, “Vermut de Reus”.




Emilio Miró Salvat, S.A. va ser fundada a l’any 1957, pel pare de l’actual propietari Pere Miró. Van definir una formula tradicional  i secreta de barreja de més de 50 herbes aromàtiques, sobretot dominen les de la família de l’orenga.

El vermut és un vi aromatitzat. Parteixen de vins fets amb les varietats blanques macabeu o airén, vins de molta qualitat, però neutres. A aquests vins hi afegeixen aproximadament un 30% d’alcohol infusionat durant un parell de mesos amb una barreja d’herbes. Només amb aquesta petita quantitat n’hi ha prou per donar la personalitat del vi i transformar-lo amb aquest aperitiu. 



Tenen diferents tipus de productes segons la barreja d’herbes i el temps d’elaboració: Vermut Roig, Vermut Blanc, Vermut Extra Dry, Vermut Reserva, Vermut Casolà, entre altres. Sempre el què cal és que tinguin un equilibri entre 3 paràmetres: aromàtic, dolçor i alcohòlic. Si algun d’aquest aspectes destaqués faria que la beguda no fos tan agradable.




L’empresa Vermuts Miró sempre ha mantingut una qualitat diferenciada a més de la norma ISO 9001 i s’acaben de certificar amb la norma IFS (International Food Standard), que permeten donar una categoria inqüestionable al producte acabat.

 Fotos i text: Clara Antúnez

3 comentaris:

  1. Doncs tastaré el vermut blanc extra dry de la casa Miró ... a veure què tal surt.

    ResponElimina
  2. No ho dubtis pas Clara, quan l´hagi comprat ( de moment a la Vila Viniteca no el ténen ) i tastat us en faré cinc cèntims ( modestíssima opinió ehh ). El vermut sempre em porta vells records, els meus pares tenien una licoreria en la que hi havia 12 bocois de 600 litres, 2 tines de 3000 i 8 barriques de 60 litres de destil·lats, d´una de les quals hi rajava vermut negre; preciós color marró caoba, espès i alhora brillant, dolç i aromàtic , en fí ,deliciós. Quins temps aquells !!!

    ResponElimina