21 d’octubre de 2014

Castell d'Encus

L’objectiu de Castell d’Encus és fer vins de grandíssima qualitat per vendre a Catalunya.

Castell d’Encus és el projecte personal i professional del Raül Bobet a Talarn. Parlar d’ell és parlar d’un excel·lent professional, de moltes professions, i d’una persona igualment sensible que profunda.

Enguany han organitzat visites professionals al celler en època de verema. La novetat més impressionant, poder veure fermentar el raïm als cups de pedra de l’edat mitjana.




















El Raül Bobet és un savi. Un savi com els grans filòsofs d’abans, els que ho sabien tot. De ciències i de lletres. D’ahir, d’avui i quasi de demà. Com qualsevol gran persona com més transversal sigui la seva formació més enllà podrà anar.

La visita va dirigir-se a quatre mans. Un tàndem format pel Raül i l’Ignasi Pinedo, “un altre tot 
terreny”, qui amb poc temps treballant per la promoció dels vins i el projecte se l’estima com si fos seu.

De manera quasi telegràfica explicarem detalls tècnics, importants per entendre Castell d’Encus tot i que prefereixo aportar alguna cosa més vivencial. Vinyes a 1000 metres d’alçada. 

23 hectàrees de vinya de les varietats: Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot, Pinot Noir, Syrah, Petit Verdot, Sauvignon Blanc, Riesling, Semillon i Albarinyo, totes elles provinents de climes més freds que el mediterrani, no podem oblidar que estan al Pirineu català. 

Ciència + Recerca + Filosofia + Equip + Alçada + Sensacions + Pau + Tecnologia + Respecte + 
Història + Silenci.

"L’objectiu de Castell d’Encus és fer vins de grandíssima qualitat per vendre a Catalunya".

Amb aquesta cita del Raül va néixer una llarga conversa. Ell explica que vol competir amb els grans vins del món, la competència no està al celler del costat de casa, no és a la DO veïna, és a Bordeaux, Borgogne, Alsace, New Zealand... I hem de donar la talla amb productes d’alta gamma.

Les vendes ara mateix són aproximadament als següents mercats: 35% a Catalunya, 10% Espanya i 55% Internacional. 

Un dia va confessar-nos que vol que en algun tast a cegues el seu Ekam (Riesling i Albarinyo) es confongui amb un gran vi alemany, i quan es destapin les ampolles dir que és un vi català. Aviat arribarà aquest moment, n’estic convençuda.


La reflexió d’un sommelier que va visitar el celler amb nosaltres va ser “Raül, si tens el vi venut no cal que t’amoïnis”, i la rèplica va ser brillant. 

S’ha d’aconseguir vendre la majoria de producció a casa nostra. Nosaltres, els catalans, som qui millor podrem entendre i gaudir d’aquests vins perquè ens són propers. Perquè parlem la mateixa llengua i els elaboradors ens ofereixen la possibilitat de conversar dels pros i contres de tot plegat. 

Trepitjar les vinyes, veure el celler i conèixer l’equip que fa possible cada vi és molt important per estimar-los. Fer venir un senyor de Shangai a Castell d’Encus és complicat...

Com apunt final, dos dels seus vins l’Ekam i el Thalarn formen part del llibre 100 vins catalans 
que has de conèixer (@100vinscat)

Fotos: Clara Antúnez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada